Avui escoltava a RAC1 en Joan Boronat, propietàri del pou Boronat, un aqüífer que fins fa poc abastïa bona part de l'aigua que es gastava al camp de Tarragona i que ara oferia l'aigua del seu pou (més de 500.000 litres per hora) per pal·liar els efectes de la sequera que afecta Catalunya. Arrel d'això, m'ha vingut al cap una qüestió que ja altres vegades m'havia fet pensar. Si nosaltres poseïm un terreny, fins a quina fondària aquest terreny és nostre? La lògica em diu que el terreny serà nostre fins al centre de la Terra, ja que sinó entrariem en conflicte amb la gent que viu a l'altre cantó i que té terrenys que estàn just a l'altra banda del nostre. Això sí, a mesura que anéssim acostant-nos al nucli, l'extensió horitzontal (perpendicular a la línia que va de l'escorça al nucli) hauria d'anar disminuïnt, fins arribar a ser un únic punt just al centre del planeta. Perquè sinó, també entrariem en conflicte amb els veïns. Clar que tot això no té sentit perquè més enllà d'algun quilòmetre cap endins, ja no hi ha arribat ningú i ara per ara no s'hi pot anar a fer res, però jo puc reclamar el meu tros de nucli terrestre que em correspon?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada