Perquè m'agrada... Restaurant Casa Balmes.

Perquè m'agrada... Restaurant Casa Balmes, a Vic.

Divendres al vespre i no saps on anar a sopar. Hi ha aquells llocs que tan coneixes i que saps que no et decepcionaran. Potser no tens ganes d'anar a sopar fora, però tampoc vols sopar a casa. Vas al Balmes, que és com un entremig. Arribes i en Joan Isern (cuiner i propietàri) surt de la cuina i et reb amb un tímid somriure. N'està fent de les seves als fogons. Tries una taula, t'hi asseus i esperes que et portin la carta. No hi sol haver gaires novetats. Una carta curta però on hi ha aquells dos plats que tan t'agraden i amb els que en tens prou, però on sovint també pots trobar-hi alguna sorpresa agradable. És per aquests dos plats i aquell vi que tan t'agrada que hi vas i no et molesta que la carta sigui curta. Demanes el filet amb foie de segon, on la guarnició serà una sorpresa normalment força agradable. Uns ceps si n'és època, potser una mica de “cocido”, unes verduretes, alguna patata ben pensada o una mica de tot. A part del segon plat de carn insustituïble, avui has estat de sort i de primer l'amo s'ha dedicat a fer Sopa de Galets. No és Nadal, però t'és igual, agraeixes el regal i t'hi capbusses sense pensar-t'ho. Deliciosa. Quan no s'escatima amb el caldo, es nota d'una hora lluny. A mig sopar en Joan apareix tímidament i sense molestar-te et demana què tal. Fenomenal, gràcies. Un pastís de xocolata de postres, com si fossis a casa els avis, i ja pots anar a dormir tranquil.