Super Mario Galaxy, primeríssima aproximació.

|

Feia anys -molts- que no obria la boca jugant davant la tele. De fet fa molt de temps que m'he convertit en un jugador totalment ocasional, fent algun partit amb els successius Pro Evolutions que van sortint a la PS2 o recordant vells temps amb algun emulador de Mega Drive o SNES a l'ordinador. Fa molt que no em feia trempar massa res. Fins ahir, quan vaig fer-me amb el Super Mario Galaxy de la Wii i em vaig posar a jugar-lo. Shigeru Miyamoto en estat pur. Super Mario World, Mario 64, The Legend Of Zelda: Ocarina Of Time i ara Super Mario Galaxy. La reinvenció impossible una vegada més. L'home que va crear el concepte de plataformes en 3D, li dona una volta de 360º (mai millor dit) i ens deixa sense paraules una vegada més. Mario Galaxy se t'escola entre els dits com un mocador de seda. Agafes el maravellós control de la Wii, i tal i com va passar al seu dia amb la fantàstica idea que era el comandament de la Nintendo 64 -copiat després per tots-, t'oblides completament del què tens entre mans.

Super Mario Galaxy és l'excel·lència més absoluta. Shigeru Miyamoto va començar a pensar-hi just després de que la seva entremeliadura més gran, el Mario 64, veiés la llum. Quan va sortir la predecessora de la Wii, la GameCube, es deia que potser tindriem una reinvenció del gènere que el mateix Miyamoto havia inventat a la Nintendo 64. El Super Mario Sunshine va ser com a mínim mediocre, però el geni de seguida va avisar de que allò no era el què havia estat rumiant des de feia anys. L'obra mestra hauria d'esperar. Si una cosa té Miyamoto és que s'ho agafa amb calma. I per reinventar el gènere, necessitava reinventar alguna cosa més. És així com va aparèixer la enèssima innovació de Nintendo en el camp dels comandaments, el Wiimote i el Nunchuk. Un estri que sembla ideat perquè les iaies juguin a les consoles, però que en relitat va ser pensat bàsicament perquè Shigeru en pogués fer alguna de les seves.

El Galaxy té molt pocs defectes, sinó cap. Uns diuen que és massa fàcil arribar al final -que no completar-lo en la seva totalitat-, d'altres que la càmera a vegades s'equivoca una mica. Però el cert és que si per puntuar-lo -que és la moda en el món dels videojocs- comencéssim des de 10 i haguéssim d'anar restant, no podriem restar res. Si de cas només una dècima, per mantenir l'eterna esperança de que el videojoc definitiu encara no ha arribat. Així ho podriem deixar en un 9.9, el 9.9 que va passar del Mario 64 al Zelda i del Zelda al Mario Galaxy. El 9.9 que ens diu que això encara no s'ha acabat i que Miyamoto ja pensa en el següent, el pròxim 9.9.