Adéu Mar de fons, hola Ventdelplà

Patètica. Aquest és l'adjectiu més suau que se m'acut per definir la sèrie que TV3 ha estat emetent les nits dels dilluns i dimarts d'aquesta tardor-hivern. El que va començar semblant-me un bon producte, que apuntava maneres i que contrastava clarament amb la mediocritat de Ventdelplà, ha acabat sent una estafa mal estructurada, previsible, plena d'històries gens creïbles i amb un final absolutament insultant. I no em refereixo només a la resolució final -que es veia a venir massa descaradament-, em refereixo també al plà final de la sèrie, un plà que l'únic que fa és tractar a l'espectador d'imbècil. Un plà que hauria de ser motiu suficient per posar una multa a qui el va idear. La cara de Judit Blanchard mirant a la camara com dient "us he ben cardat eh? No us ho esperaveu això. Que en son de bons els guionistes". Però què és això de que els personatges mirin a l'espectador? Calia ser tan explícit? De debò creuen que som tan burros? Segurament que sí, perquè se n'ha de ser molt per creure's el munt de despropòsits que s'han anat succeïnt durant tota la temporada (de moment única).
Però el mal més gran d'aquesta sèrie no és haver estat mediocre, el més greu de tot és l'haver volgut ser tan pretenciosa. Totes aquestes cites literàries, els flashbacks, la suposada cultura que es respirava a cada racó, Ramon Llull... Fer això és molt perillós si no ho fas bé i pots acabar produïnt que l'audiència es foti un tip de riure o un tip de plorar.
I encabat tenim un munt de personatges rabiosos que no es poden aguantar. La Jana, el Marley, la Laura, l'Amèlia... entre tots t'acaben fent venir urticària.

I la setmana que ve... Ventdelplà. En parlaré quan en tingui ganes. Perquè Déu ni d0 també.

Bojos per Lost?

Creieu que esteu bojos per Lost? Doncs tranquils perquè no arribeu ni a la sola de la sabata a la gent que ha creat aquest web. Un web on hi trobareu centenars de fotografies reals fetes pels creadors de la pàgina, a les localitzacions exactes on es desenvolupa l'acció de la serie.
Les imatges estan dividides per capítols i n'hi ha un munt. Tot i això, encara els falten alguns llocs i busquen la col·laboració de la gent per trobar-los. I no només hi trobareu fotografies de la selva o la platja, sinó també imatges dels sets de rodatge. No sel's hi escapa res.
Realment impressionant el que arriba a fer la gent sense feina per seguir la seva serie preferida. Però no ens enganyem, a tots ens agradaria passejar per l'illa.

La tele de la tele és de debò?

| 0 comentaris


L'altre dia llegia a Chica de la tele un article interessant sobre la referència que es fa de la televisió dins de les sèries de ficció de la pròpia televisió. Explicava que, segons un article del blog Tuned In de la revista Time, hi havia cada vegada més tendència a fer referència a programes de la competència, trencant així amb el que s'havia estat fent fins ara, òbviant absolutament que existien altres cadenes a part de la pròpia. Així s'aconsegueix dotar de més realisme a les sèries i queda tot menys estrany.
Doncs bé, sembla que a TV3 no s'apunten a aquesta moda. Al Cor de la Ciutat, que segurament és la serie on passen més estona mirant la televisió -a vegades fins i tot donant el protagonisme de l'escena al pròpi acte de mirar-la- de les televisions dels protagonistes no s'escolta res que no sigui en català. I que jo sàpiga, de canals en català no n'hi ha gaires. Fins i tot a vegades fan un zapping i passen set o vuit canals sense que surti ni una paraula en castellà de l'aparell. Tot un miracle que a casa no hem aconseguit mai.
La gota que ha fet vessar el got, però, ha sigut el capítol d'avui, on la Trini (Amparo Moreno) i els seus companys de pis, estaven mirant un programa "d'aquets de famosos que fan als vespres", i a tot volum es podien sentir unes veus en català parlant de ves a saber què. Resulta que la normalització de Catalunya com a pais (disposar d'un repertòri de famosos de pacotilla i uns quants programes on puguin exhibir-se) ha de venir d'una exageració de la ficció dins d'una serie televisiva.
Em sembla un despropòsit voler fer això. Crec que haurien de ser una mica més realistes i parlar de programes d'altres cadenes, o almenys deixar que s'escoltéssin programes de la competència de fons. Quanyarien en realisme i tot seria més normal i sobretot molt menys forçat. De fet, fins i tot a Porca Misèria, la sèrie que té el realisme com a bandera, cada vegada que fan un zàpping només se sent el Català. Segur que si no fos així, de seguida sortirien els torracollons de torn a críticar que a la televisió pública catalana se senti la llengua de Cervantes. Però la realitat és la que és i avui en dia no pots fer un zàpping de deu canals sense canviar d'idioma.

Watch-us-fuck.com


En una de les meves búsquedes habituals, saltant de blog en blog d'una forma gairebé impulsiva, vaig anar a parar a una de les meves millors troballes: Watch Us Fuck.com. Watch us fuck és el blog personal d'una parella txeca que un bon dia va decidir penjar a la xarxa fotografies i videos de les seves relacions sexuals per tal de guanyar diners a fi de poder-se pagar els estudis i permetre's una vida junts.
De webs com aquesta em consta que n'hi ha més (recordo el cas d'una parella espanyola que tenia una camara les 24 hores del dia dins de casa), però voltant pel fòrum que tenen i llegint les entrades al blog, de seguida em vaig adonar que tenia una cosa que la feia especial: la seva naturalitat. La pàgina és simplement un lloc on aquesta parella va explicant la seva vida i on -com a valor afegit- hi pengen regularment material pornogràfic (tot i que aquest terme no fa justícia en absolut al contingut del web) en el que ells son els protagonistes. A més del blog pròpiament dit, hi ha un fòrum on pots comentar la jugada amb ells, parlar amb altres usuaris... etc.. Un lloc que humanitza els protagonistes i fa realment versemblant tot el que et trobes al blog (jo me l'he cregut). Això, unit a l'absència de publicitat agressiva i links extranys fan que fer-hi un passeig sigui bastant agradable.
Ara mateix, però, sembla que la parella ha partit peres i la noia té un altre xicot que no li fa el pes participar a la pàgina. Per tant, en aquests moments a l'únic material pujat de to que s'hi pot trobar, només hi apareix la noia (sempre es pot recórrer al material antic, que és molt extens).
Evidentment, tot això té un preu: 30$ al mes. Pot semblar excessiu, però el blog fa les delícies dels més voyeurs i sense pagar es pot visitar la totalitat de la pàgina, tret de la part més "calenta". Si voleu provar algun dels seus videos, buscant "watch us fuck" a la mula, de seguida en tindreu una bona pila per descarregar gratuïtament (shhht...).

How I Met Your Mother cancel·lada a La Sexta.


La Sexta no funciona. No és cap secret. Però no parlo d'una audiència paupèrrima (que hi és) sinó més aviat d'una manera de funcionar que no em convenç gens ni mica. Primer apuntava molt bones maneres, la intenció de comprar sèries de qualitat i a apostar pels esports era molt bona i per fi semblava que hi havia una cadena que es prenia seriosament a l'espectador. El Mundial de futbol, el Mundial de bàsquet, Prison Break, My Name is Earl, Bones... i How I Met Your Mother. O Como conocí a vuestra madre, tal com li van posar ells. Una magnífica sèrie de bastant d'èxit als EUA, sobretot entre l'audiència d'entre 18 i 40 anys (això diuen els audímetres) que han trinxat de mala manera en tan sols dues setmanes. Van començar posant-la els dilluns en acces prime time (això és, entre les 21 i les 21:30h més o menys), amb una audiència que van considerar pobre (més o menys 1,5% de share) i no van pensar-s'ho ni un moment a l'hora de canviar de dia a la setmana següent, posant-la el dimarts. El segon capítol no va tenir gaire més sort i va quedar-se també en poc més de l'1,5%. Després d'això, han decidit suspendre l'emisió i nosé si la reprendran més endavant. Es pot suposar que sí, doncs dubto que vulguin perdre el que han invertit.
Però la culpa d'aquests mals resultats de qui és? De la serie està clar que no. Em nego a pensar en això. El problema ha estat canviar-la de dia després d'un sol capítol, una pràctica que ja ve sent habitual en aquesta cadena. Quan fas això, l'únic que aconsegueixes és que molts dels que van veure el primer capítol, no se n'assebentin, no puguin veure el segon i per tant acabin emprenyant-se de valent amb tu, sobretot si no és la primera vegada que s'hi troben. La conseqüència final de fer les coses tan malament, és que la gent perdi la paciència i deixi de veure el teu canal. I això és exactament el què passa entre la poca gent que té la sort (o la desgràcia) de sintonitzar La Sexta.
El més curiós del cas és que en aquests moments, per als directius de La Sexta, sembla que un 4% és bo i un 1,5% és molt dolent. És a dir, la diferència entre èxit i fracàs està en un 2,5% de share. Un percentatge massa petit per poder treure conclusions tan ràpidament com ho fan. Segurament que els que es cuiden de la programació de les cadenes en saben molt més que jo sobre aquest tema, però a mi em fa l'efecte que un 2,5% de més o de menys, no està molt lluny del que seria el marge d'error del sistema de medició d'audiències, i per tant, en audiències tan baixes els resultats poden ser massa errònis com per creure'ls inequívocs.
Mentre no se solucioni aquesta pèssima gestió, no arribaran enlloc i poden passar a la història com un dels més grans fracassos del món audiovisual espanyol. De moment sembla que han perdut la poca paciència que tenien al principi i de seguida roden caps (ja s'han carregat el Tres en raya de Carolina Ferre), senyal de que no estan aconseguint el que s'esperaven. Molt hauran de canviar per no enfonsar-se.

Josep Cuní: la gota que vessa el got.

| 2 comentaris


Que Josep Cuní és una persona més aviat arrogant i prepotent, tothom ho sap i tothom ho pateix. Però avui he assistit a un espectacle lamentable mirant el seu programa. No em podia creure que estigués mirant TV3, i encara menys que el que s'estés emetent fos el tan respectat per tothom programa de Josep Cuní "Els matins".

El cas és que han convidat a un home que havia perdut la seva dona en un accident de trànsit molt peculiar (si és que es pot fer servir aquesta paraula per descriure un accident de trànsit). Resulta que circulant per la C-16 amb la seva dona i els seus fills, un cotxe que venia en sentit contràri va aixecar una tapa de clavegueram que estava al mig de la calçada, amb tanta mala sort, que va sortir disparada en direcció cap al cotxe del convidat, impacatant contra el parabrises i matant a la dona. No entraré en detalls de com va morir la senyora, perquè considero que no cal. Però aqui està el problema: Josep Cuní ha cregut que si que calia, i no ha parat de fer entrar en detalls al pobre senyor i d'insistir en si els seus fills havien vist morir a la seva mare , si la dona va morir a l'acte , o si podia dormir a les nits després del què havia passat. Ha estat un espectacle lamentable. A l'home se l'havia convidat perquè expliqués el seu litigi amb la justícia -que de moment no li ha donat la raó- ja que es veu que està prohibidíssim que enmig de la calçada d'una autovia hi hagi tapes de clavegueran (per raons òbvies). Però l'entrevista de seguida ha derivat cap a remarcar una vegada i una altra detalls escabrosos de l'accident, que no venien a compte i no aportaven res.
Jo em pensava que a TV3 -i menys al programa d'en Cuní- no es feien aquestes coses. Doncs es veu que sí que es fan. S'ho haurien de fer mirar, la veritat, perquè no és la primera vegada que em trobo amb temes semblants en aquest programa. No em val que em diguin que no tracten temes des del morbo, sinó des del rigor informatiu i amb la única intenció d'exposar uns fets. No som tontos i si hi veiem morbo, no és culpa nostra, és culpa seva.
Per sort, aquest programa se'l mira ben poca gent. Sí, molt de share (superant el 25% moltes vegades), però això al matí i a la televisió a Catalunya, no vol dir més de 100.000 espectadors. Que és, perquè ens en fem una idea, la mateixa audiència que té el programa d'en Xavier Bosch a RAC1. Un programa amb un pressupost infinitament inferior i d'un nivell escandalosament superior al de Josep Cuní. Potser s'haurien de replentejar si val la pena llençar tans diners per acabar fent aquesta porqueria.

Globus d'or (apartat televisiu). Opinió personal.

Ahir a la nit es van entregar els Globus d'Or 2007. "L'antesala" dels Oscars, com diu tothom. El meu interès, però, recau en tot el què té a veure amb el tema televisiu (Sèries) més que no pas amb el cinema. Aqui deixo la meva humil opinió sobre els resultats.

Millor Sèrie de televisió (Drama)
24
Big Love
Grey's Anatomy
Heroes
Lost

No em sembla malament. Heroes és massa recent i Lost s'ha perdut enmig d'un mar de confusió d'on serà difícil treure-la. Sobre 24 no puc opinar, perquè malhauradament encara no he vist més que mitja temporada. La única que li podria discutir el premi -d'entre les nominades- és
Big Love. Una magnífica producció de l'HBO que Canal+ estrena el 12 de Març.

Per cert, on és
Prison Break?

Millor actriu de Sèrie de televisió (Musical o Comèdia)
Marcia Cross (Desperate Housewives)
America Ferrera (Ugly Betty)
Felicity Huffman (Desperate Housewives)
Julia Louis-Dreyfus (New Adventures of Old Christine)
Mary Louise Parker (Weeds)

No he vist Ugly Betty, per raons òbvies. Però si l'actriu protagonista guanya un globus d'or, potser deu ser bastant diferent de les versió espanyola o les diferents versions sudamericanes que s'han rodat. Jo hagués preferit a l'actriu protagonista de Weeds,
Mary Louise-Parker.

Millor Sèrie de televisió (Musical o Comèdia)
Desperate Housewives
Entourage
The Office
Ugly Betty
Weeds

Això si que ja em sembla una aberració considerable. Molt diferent de les altres versions ha de ser Ugly Betty per ser la guanyadora. Jo no m'ho crec. L'absència de
My Name Is Earl o Scrubs clama al cel.

Millor actor de Sèrie de televisió (Musical o Comèdia)
Alec Baldwin (30 Rock)
Zach Braff (Scrubs)
Steve Carell (The Office)
Jason Lee (My Name is Earl)
Tony Shalhoub (Monk)

No he vist ni 30 Rock ni Monk. Però jo li hagués donat el premi, sense pensar-m'ho a
Zach Braff. Després de sis temporades interpretant magníficament al doctor J.D. a Scrubs, ja és hora que obtingui el reconeixament que es mereix. Un noi que va sortir del no-res i que ha estat fantàstic en el seu paper durant els sis anys que porta la serie en antena. I la segona opció, en tot cas, seria Jason Lee. Un monstre de la comèdia.

Millor actor de Sèrie de televisió
Patrick Dempsey (Grey's Anatomy)
Michael C. Hall (Dexter)
Hugh Laurie (House)
Bill Paxton (Big Love)
Kiefer Sutherland (24)

House no m'agrada, però s'ha de reconéixer que Hugh Laurie ho fa molt bé en el seu paper. De totes maneres per mi el premi hauria d'haver sigut per
Michael C.Hall. Molts el recordareu per la seva interpretació de David Fisher a Six Feet Under. A Dexter, està impressionant. Té tot el que ha de tenir per ser el protagonista absolut de la serie que porta el nom del seu personatge.

Millor actriu de Sèrie de televisió
Patricia Arquette (Medium)
Edie Falco (The Sopranos)
Evangeline Lilly (Lost)
Ellen Pompeo (Grey's Anatomy)
Kyra Sedgwick (The Closer)

Jo aquí, potser per raons més personals que artístiques, em decanto per Evangeline Lilly.

En
minisèries no puc opinar. Les minisèries no són sant de la meva devoció. Aquesta serialització d'una pel·licula de cinc o sis hores no m'atrau gens.

Informació extreta de TV Squad

Va ser bonic mentre va durar


Al mes de novembre de 2005, coincidint amb l'"oficialització" de la TDT a Espanya, TV3 va engegar un canal exclusiu per aquest mitjà: el 300. Era un projecte molt interessant que consistia en omplir les vint-i-quatre hores d'emisió només amb series, de producció pròpia i extrangeres. Temps de Silenci, Oh! Europa, Oh! Espanya, Laura, Ventdelplà, 16 dobles, Plats Bruts, Jet lag, Agència de viatges, El perepunyetes, Allo Allo, N'hi ha que neixen estrellats, Som Així... i un llarg etcetera que van fer les delícies de molts durant massa poc temps. Perquè resulta que Televisió de Catalunya va decidir tancar el canal i convertir-lo en el K3/300, és a dir, un canal on es reparteixen el temps el K3 (programació infantil i juvenil) i el nostre estimat 300. Donant a aquest últim només la franja que va de les 21:30h a les 7:00h, que a la pràctica és una misèria, perquè a la matinada no hi ha qui miri la TV.
Però per què TVC decideix fulminar el 300? No tenia prou audiència? Segurament era massa d'hora per jutjar un canal de TDT per la seva audiència. És més probable que hagi estat una simple qüestió de tenir la voluntat de seguir una política determinada, i el 300 no encaixava en aquesta política.
El més greu, no és que s'hagin carregat un canal. El més greu és haver-ho fet deixant d'emetre series sense acabar ni tan sols les temporades que estaven en curs. En algun moment van pensar que hi havia gent a l'altra banda, seguint aquestes series? Aquesta sembla una pràctica més pròpia de televisions privades que no tenen cap mena de consideració per l'espectador. Ara resulta que ni la nostra estimada pública té miraments amb la seva audiència.
I actualment... doncs la qualitat del què s'hi emet ha decaigut moltíssim. De fet era inevitable: no és oportú gastar-se molts calers per omplir una graella nocturna. L'única cosa que se salva potser seria Star Trek (l'eterna Star Trek) i Roseanne, una serie que ja tocava reemetre en català. La resta, porqueria i més porqueria: Doctores de Filadélfia, La casa de les set dones, El Guardià... i un següit de pel·licules infumables.

Pot ser que quan la TDT sigui el TOT, després de l'apagada analògica, el dia que TVC tingui dos multiplex (és a dir, pugui disposar de vuit canals), el 300 tornarà a omplir un canal sencer. Llavors serà el moment de tornar a reviure mites de la televisió catalana com Nissaga de Poder o Poble Nou, o revisionar per enéssima vegada Plats Bruts... (ull! sencera, no l'han fet tantes vegades com ens sembla). Fins aleshores, haurem d'oblidar-nos d'aquell canal que un dia va fer-nos tan feliços, fent-nos creure que a la TDT, podiem tenir coses interessants, diferents i ben cuidades.

A reveure 300!

Els links d'algunes series esmentades porten al fòrum de TotsRucs, on podreu descarregarles.

TotsRucs estrena Blog!

La gent que fem TotsRucs Sembla que ens vam portar prou bé, i els reis, en agraïment per tot el que poden descarregar-se en català gràcies a nosaltres, ens van regalar un Blog . Encara no sabem molt bé què en farem, però de totes maneres s'agraeix.
Més o menys podreu trobar-hi coses com notícies sobre el món audiovisual en català, crítiques a programes, series, pel·lícules, documentals... en català, articles sobre la TDT a Catalunya, anàlisis d'aparells tals com sintonitzadores de TDT pel PC, receptors de TDT, gravadors, antenes, etc...

O almenys aquesta vindria a ser la nostra intenció.

Ei Ei Ei!

Hola a tothom i més concretament a ningú. Enceto el meu blog sobre tot i res, on sempre que pugui aniré esquitxant la pantalla parlant de tot allò que m'interessi o em pertorbi. No especificaré de què parlaré exactament, perquè això ja s'anirà veient sobre la marxa (a més, si algun dia algu llegeix el que escrigui, no crec que vagi a petar a aquest primer post).
El nom que he escollit per titular la bitàcora -com odio aquesta paraula- pot semblar estrany, i de fet ho és, però en certa manera té algun sentit. Els fans del programa Minoria Absoluta de RAC1 de seguida el trobaran.
Estic segur que els primers dies hi haurà moltes entrades. Fins i tot més d'una per dia. Un ritme que decreixerà escandalosament quan faci un temps que l'hagi encetat. La meva intenció és escriure almenys una cosa cada dia. Bé, rectifico, cada dos dies ja estarà bé.

Una abraçada a tots els que hagin tingut la bona intenció de llegir-se aquest primer post. Així doncs, una abraçada a tots els amics, coneguts i saludats (Citytd8tv (c) ).