Entrevista a Jaume Roures





Em trobo amb Jaume Roures on fa uns minuts que m'ha citat la seva secretària, a l'Starbucks de Francesc Macià. No he sabut fins ara on haviem de quedar per motius de seguretat. Després d'uns breus minuts d'espera, entra el senyor Roures i la manera com li cau la llum del local a sobre, fa que encara sigui més lleig del que és normalment. La gent s'espanta, son tot guiris i no el coneixen. Jo intento calmar-los amb la mirada però unes noies que seuen just davant meu marxen gairebé corrents. A vegades penso que la gent és molt exagerada, Jaume Roures fa por, però tampoc seria el seu físic el factor més determinant.
Li faig un senyal amb la mà i de seguida ve a asseure's al meu costat.

(Reprodueixo la conversa integrament, pel seu alt valor definitòri de la persona de Jaume Roures)

David: Molt bona tarda senyor Roures, un plaer.
Jaume Roures: Hola.

D: Com està? Es trobarà comode per fer l'entrevista aquí?
JR: Noi, comença ràpid que jo tinc pressa

D: Bé... Doncs no ens entretinguem. Quina és la seva valoració de la reacció de la crítica a la pel·lícula de Woody Allen estrenada la setmana passada a Cannes?
JR: Bé. Jo crec que vam ser ben rebuts i ben tractats. Molt millor tractats que a Barcelona. Ha sigut un èxit total.

D: A Barcelona no els van tractar bé?
JR: No gens.

D: I doncs?
JR: Barcelona és una ciutat plena de putes que volen fotre't la cartera. És un niu de rates enevejoses. Quan veuen algu amb poder, volen fotre'l com sigui. És pitjor que la Russia soviètica.

D: Vol dir que no en fa un grà massa?
JR: I tu vols dir que no t'estas ficant on no et demanen, imbècil?

D: De fet, en unes declaracions al programa de Jordi Basté a RAC1, vostè va dir que amb els seus diners Woody Allen no tornaria a rodar a Barcelona.
JR: Correcte

D: Però Allen va dir que estava encantat amb la ciutat.
JR: Woody Allen és una mica burro. A més amb ell ningú no s'hi va ficar. La gent només es fica amb els de casa. Era el meu cap el que volien i no pas el seu.

D: Així no creu que vostès tinguéssin cap privilegi per rodar a la ciutat de Barcelona? Privilegis que no tenen altres productores amb altres cineastes?
JR: Al contràri. Ens van tractar com una tifa. Espero que ho estiguis dient en broma tot això.

D: Jo no dic res. Canviem de tema si li sembla.
JR: Sí millor.

D: Com valora els primers dos anys de vida de la “seva” cadena, La Sexta?
JR: Un èxit rotund i absolut.

D: Certament s'han consolidat alguns programes i sèries, però d'altres han fracassat estrepitosament. A més en algunes franges horàries l'audiència està molt per sota de la mitjana del 6% que es van fixar quan van crear la cadena. Creu que fins i tot tenint en compte aquests alts i baixos, podriem considerar que el canal ha trobat el seu lloc en el panorama televisiu nacional a nivell espanyol? I perdoni que m'hagi sortit una pregunta Josep-Cuní.
JR: Sí. I Josep Cuní és un cabró.

D: I ara! Bé és igual, l'adquisició de drets de retransmissió de proves esportives és un dels actius més importants de Mediapro, i per extensió de La Sexta. Seguiran aquesta estratègia fins i tot quan la cadena estigui consolidada?
JR: És el què considerem més important. Tindrem els drets de tots els equips de Primera Divisió i de la Formula 1. També tindrem bàsquet i altres esports de motor.

D: Quines son els seus objectius a curt termini, en quan adquisició de drets?
JR: Doncs com t'he dit, tindrem tota la lliga espanyola, donarem partits de primera, segona, segona B, tercera, Primera Catalana, Regional prefernt, primera regional, segona regional i tercera regional . Tindrem la F1 i les motos. Tindrem la Nascar i diversos campionats de motor americans. Tindrem la NBA, la WNBA, la NCAA, la NHL, la MLB, la MLS i els castellers. Tindrem tot el tenis. Tindrem el Golf. Tindrem la natació, natació sincronitzada i els salts de trampolí. Tindrem l'hoquei herba i l'hoquei sala. També tindrem el futbol sala i l'handbol. El polo, l'hípica i les curses de gossos. També farem els campionats mundials de Poker. Tot el rugby i l'halterofilia. Tindrem els campionats europeus, americans, asiàtics i mundials d'atletisme. També apostarem pel tir en arc, la vela o els escacs. I no oblidarem esports com la boxa, el judo, la lluita lliure el Taekwondo o el Kick Boxing. Ah!I les trobades que facin els amicsrac1. El partit de futbol, el dinar i la sobretaula. I segur que em deixo coses, tot això ho porta el Buenafuente.

D: Deu ni do! Ja disposaran de prous canals per fer tantes coses?
JR: Comprarem Digital+ i Imagenio. Ens farem també amb la resta de plataformes de televisió per cable i adsl. L'espectre radioelèctric de la TDT també serà nostre en un 95%. No preveiem problemes d'espai.

D: Tot això està molt bé, però vostè creu que de totes les coses que ha dit, n'hi haurà gaires de rentables? Creu que hi haurà gaire gent interessada en les curses de gossos per exemple?
JR: Ha ha ha! Si no es fa res més per la tele, la gent mirarà el que li posin. O no?

D: També té raó. I a part dels drets d'esdeveniments en directe, continuaran produïnt ficció i magazines d'entreteniment?
JR: Segurament. Però no a Barcelona

D: Això m'ha quedat clar. Senyor Roures... m'ha deixat vostè sense paraules.
JR: Doncs vaia puta merda de periodista. Au vinga, ja en tinc prou. Adéu.

Jaume Roures s'aixeca sense haver près ni un cafè i se'n va esperitat. Mica en mica el local torna a omplir-se (amb els crits i la cara del senyor Roures tothom havia marxat espantat). Jo reescolto l'entrevista gravada al mini-disc (sí, els mini-discs han sobreviscut i serveixen per gravar so a qualitats excepcionals) mentre intento refer-me. M'acabo el cafè de tres litres que serveixen a l'Starbucks i marxo Diagonal avall. Quin home.

4 comentaris:

eric castel ha dit...

espectacular l'entrevista.. i veure a andrés montes retransmitint castells no tindria preu...

Anònim ha dit...

Deivit d'aqui dos dies et veig a la directiva del barça i dient que ets cule de tota la vida perque lo de fer fum es lo teu ja,ja,ja

Deivit Tustei ha dit...

Demà em veig amb Joan Laporta per parlar de la moció de censura. Tindreu notícies.

anna ha dit...

ostres, quin fart de riure...