Perquè m'agrada... Grey's Anatomy

Grey's Anatomy és una merda. Una gran tifarada amb més de 20 milions d'espectadors que la miren cada dijous als EUA. Després de molts mesos sense mirar-la degut a la vaga de guionistes i a la falta d'interès quan va tornar, m'acabo decidint a posar-me els nous episodis i em quedo clavat al llit (no faig servir el sofà per mirar la tele), encara no se sap ben bé perquè.
Potser son les històries d'amor, amistat, odi o desengany amb les que et pots sentir perfectament identificat sense haver de pensar gaire, o potser és veure algun budell saltant del cos d'un pobre desgraciat a qui un ós se li ha menjat la titola. No ho sé. Segurament és la barreja de les dues coses. Mirar Grey's Anatomy és mirar un culebrot típic, una història d'adolescents i una serie de metges tot a l'hora. T'estalvia haver de mirar tres series per separat i així guanyes temps per poder-te tallar les ungles o netejar-te la cera de les orelles amb més tranquilitat. És una mica el què han fet moltes series espanyoles històricament, com Los Serrano, Compañeros, Cuéntame o Hospital Central, amb la diferència de que la factura d'Anatomia de Grey és d'un nivell molt més elevat, com no pot ser d'una altra manera.
Fa un temps vaig cruspir-me la primera temporada de MIR, una mena d'spin-off d'Hospital Central on els joves interns de l'hospital eren els protagonistes. La primera conclusió que en vaig treure va ser "això és com Anatomia de Grey però més cutre". Bé, la veritat és que no, la veritat és que les dues son iguals. Així que si no en teniu prou amb les històries del Seattle Grace, busqueu MIR i passareu unes quantes hores força distretes.

-Hola, em dic David i m'agrada Grey's Anatomy.
-Hola David!

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig estar realment enganxada a les primeres temporades d'Anatomia de Grey. Sóc força tradicional i no m'agraden massa els canvis, i potser per això quan n'hi van començar a haver ja no em va interessar tant. Però d'aquelles primeres temporades, recordo amb carinyo les reflexions sobre la vida de la Meredith, la manera d'enfrontar-se a dubtes, problemes, dificultats i rutines de cadascun dels personatges. No sóc cap experta en sèries, però Anatomia de Grey em feia entrar en un món de reflexió i m'ho passava de puta mare amb ells.
Personalment opino que MIR no li arriba ni a la sola de la sabata, almenys a les primeres temporades de la sèrie del Seattle Greace.