Al tanto amb les panxes

Fer panxa pot ser més perillós del què sembla. Segons s'explica a la revista New Scientist, tenir panxa pot ser un factor que anys després pot agreujar el risc de patir demència. Se sabia que el sobrepès podia provocar diabètis, problemes de cor o altres malalties, però això va més enllà. No estem parlant de sobrepes, sinó de la grassa que s'acomula al voltant de la panxa el què provoca els problemes mentals.
Els resultats, obtinguts a partir d'un estudi de 6583 adults, diuen que el 20% dels que fan panxa, tenen 2 vegades i mitja més de possibilitats que la resta de desenvolupar demència senil.
Ja ho sabeu, cuideu-vos.

Menys foscor, menys accidents.

L'altre dia escoltava als butlletins informatius de RAC1 un "expert" que deia que amb el canvi d'hora "hi havia menys accidents de trànsit nocturns, perquè hi ha menys hores de foscor". Ho deia exactament així. Deu ni do el què arriba a dir segons quina gent sense feina. Clar que això pot tenir una explicació amb més sentit si pensem que el què realment volia dir aquest home, era que normalment hi ha més accidents de nit, i en haver-hi menys hores de nit, doncs hi havia menys accidents.
Sigui com sigui, sembla una altra bajanada per justificar aquests canvis d'hora que sembla que realment no serveixen per res més que per tocar els collons. Perquè si volem equilibrar una mica les hores de foscor i les hores de llum, perquè no fem el canvi al revés? És a dir, perquè no fem servir l'horari "d'hivern" a l'estiu i el "d'estiu" a l'hivern? Ja que de per si a l'estiu es fa fosc més tard i a l'hivern més d'hora, perquè no retrassem l'hora de fer-se fosc a l'hivern i avancem la de l'estiu, i així ho equilibrem una mica? Perquè tots els accidents que ens estalviem a l'estiu, ja els recuperarem a l'hivern amb el sistema actual, no?
En fi, un sense sentit més en el tema d'intentar evitar accidents de trànsit, que s'ajunta a la mesura dels 80km/h en autopistes prop de Barcelona. Com si no sabéssin que els accidents més greus es donen en carreteres secundàries en lamentable estat de conservació. Però tranquils, que tal com deien fa poc les autoritats del trànsit, "les estadístiques de morts a la carretera han baixat en la zona de 80km/h". Cosa que deien agafant estadístiques de només dos mesos. S'han llegit mai un manual bàsic d'estadística aquesta gent? No ho crec pas.

Restaurant: Cardona 7, Vic

El dissabte vam anar al restaurant Cardona 7 a Vic. N'haviem sentit parlar força bé i vam decidir provar-lo. En poques paraules: una estafa de calibre superior.

Quan vaig a un restaurant, l'únic que demano (que no és poc) és honestedat. De fet això és l'únic que demano en tota classe d'establiments o en altres aspectes de la vida. Per honestedat entenc que cadascú doni el què diu oferir. Hi ha llocs amb unes presumcions molt baixes que son molt honestos i n'hi ha de molt més presemptuosos que no saben que estan fent el ridícul. El Cardona 7 és un d'aquests segons.

A l'entrar ens demanen amablement si volen que ens guardin la jaqueta. Sembla un bon detall de bon restaurant. Ja comencem amb les pretensions. Els hi donem sense cap problema i ens asseiem en una taula al mig de la sala. Primer error de càlcul: massa taules, massa juntes. Posem el cul sobre la cadira i intentem acostar-nos a la taula. Segon error de càcul: les cadires son plegables i a part de ser horribles estèticament, se't pleguen quan intentes moure't. Totes les espectatives creades amb la recollida de la jaqueta queden destrossades amb aquests dos defectes. Conclusió: no se m'endugueu la jaqueta i no em fixaré tant en aquestes coses. Arriba la cambrera i ens dona la carta. Diu que tot son mitges racions i que per tant, el normal és agafar 5 o 6 plats per parella i anar picant entre els dos (jo en calculava 8, que son 4 + 4, però bé). Ens diu que hi ha una llista i unes fotos, però que no tenen tot el que hi ha. Entesos, perfecte, però no em fixo en res del què m'explica, l'únic que noto és el terra de parquet flotant movent-se d'una forma exagerada cada vegada que un cambrer passa pel meu costat. Sembla que hagis de caure de la cadira. Em venen ganes de demanar a l'amo que s'assegui un moment en algun lloc i preguntar-li a veure si s'ha adonat del problema. És molt desagradable i és una situació que es repeteix infinitat de vegades durant tot el sopar. És indigne fins i tot de la taverna més barroera.
Comencen a arribar els plats que hem demanat. He oblidat la meitat de coses que vam demanar, i no m'extranya, perquè és difícil recordar coses que gairebé no es veuen. Les racions no només no mereixen dir-se "mitges" sinó que a sobre no es poden compartir entre dos, tal com ens havia aconsellat la cambrera. Si demanes unes gambes saltejades amb botifarra negra, hi ha tres gambes. Com es parteixen tres gambes? Les racions no és que siguin curtes, és que son ridícules. I si els plats minúsculs son bons, l'experiència pot ser fantàstica, però no és el cas. La tonyina que demanem, per exemple, és lamentable. No està gens arreglada i té gust de suro. Ens acabem els cinc plats que ens porten i en demanem tres més, per arribar a vuit i així fer com si haguéssim fet dos plats "sencers" cadascú. Quan demanem tres plats més, ja sabem que estem llençant els diners, però ja que hi som, almenys intentarem no haver d'anar a sopar a una altra banda quan sortim. Després de la llarga i injustificada espera entre els "primers" i els "segons" plats, ens ho acabem en un moment i demanem el compte. Ja anirem a fer les postres en un altre lloc, gràcies, porti'm un cafè però. No ens en sortim, ni tan sols el cafè saben fer bé. Paguem els 84 euros que ens demanem (podeu descontar-ne 17 del vi per fer comptes, que per cert era bo, perquè el vi no el fan ells), demanem les jaquetes i fugim corrents. Quan marxàvem era plè, hi ha coses que no s'entenen.
La conclusió és que és un lloc on potser hi ha gent que es pensa que està menjant alguna cosa diferent i de molta qualitat. No deuen haver anat a Can Jubany, per exemple. Ja sé que comparar qualsevol restaurant amb Can Jubany o un altre restaurant per l'estil no s'ha de fer, però al Cardona 7 t'hi empenyen. Clar que el preu tampoc no és ni de tros el mateix, però la sensació és igualment que t'hi empenyen. I no, degustar petites racions de plats elaborats no ha de voler dir passar gana. Als llocs seriosos no és així. Com a mínim ha de voler dir disfrutar amb el què menges i en aquest restaurant ni això.

A mi ja m'hi han vist prou.

Definició política ràpida.

Avui diumenge, dia del senyor, un article curtet perquè esbrineu en quina banda de l'espectre polític us trobeu:

World's Smallest Political Quiz


Jo estic aquí:
I vosaltres?

2008, Any de...

L'altre dia fent servir el Babylon (soc un autèntic adicte), vaig clicar un "2008" sense voler i el què em va dir, fent servir els resultats que treu de la Wikipèdia (òbviament no ho va traduïr), em va cridar l'atenció:

2008 (MMVIII) es l'any actual.

És un any de traspàs començant en dimarts en el calendàri gregorià.

Ha sigut designat:

-L'Any de la rata, segons l'horscop xinès
-L'Any Internacional del Papa, segons la FAO (WTF¿?)
-L'Any Internacional del Planeta Terra segons l'ONU.
-L'Any Internacional dels Idiomes segons l'ONU.
-L'Any Internacional del Sanejament, segons l'ONU.
-L'Any Europeu del Diàleg Intercultural, segons la Unió Europea.
-L'Any del Poder Ciutadà, segons el Govern de Nicaragua.
-L'Any de les Cimeres Mundials, segons el Govern del Perú.

I ves a saber si no hi ha més parides d'aquestes. L'Any Internacional de la Patata per exemple (el de la imatge de sobre). Tot això per no contar els Dies Internacionals De...

Doncs a CPA no serem menys i declarem el 2008 l'Any Internacional Dels Mugrons Roses, segons CloissaPerArrossegament.com.

Iraq, PER QUÈ?


Quan penso en la Guerra de l'Iraq, deixant de banda totes les qüestions humanes que hi ha al darrera, no puc deixar de preguntar-me Per Què. O més ben dit, puc arribar a respondre'm el perquè de l'inici de la guerra, però no puc respondre'm el perquè no es vol marxar d'allà. Intentaré esquematitzar-ho tant com pugui.

Raons per anar a la Guerra:

1. Obtenir petroli barat
1.1 Fer-se amb el control d'una de les reserves petrolíferes més grans del món
1.2 No només controlar el preu del petroli per el pròpi desenvolupament dels EUA, sinó també aconseguir petroli per vendre i així enriquir determinades empreses "amigues" del president Bush (jo no soc gens partidàri de les teories conspiratives i Michael Moore em fa venir fred als peus, però es tracta de desglossar les possibilitats per més fantàstiques que siguin).

2. Combatre el terrorisme islamista
2.1 Derrotar un dels llocs forts d'Al Quaeda
2.2 Evitar que el terrorisme pugui utilitzar les armes de destrucció massiva que té l'Iraq (raonament posteriorment demostrat com a erroni)
2.3 Venjar l'11-S (¿?)

3. Eliminar una dictadura
Això no té cap sentit i per tant no cal ni parar-se a debatre-ho.

OBTENIR PETROLI BARAT

Existeix un article de Xavier Sala i Martin molt eloqüent referent a això. Podeu llegir-lo sencer, però en faré un resum. Si els EUA es fessin amb tot el petroli que hi ha a l'Iraq, segons els càlculs de Sala i Martín el botí seria de 220.000 milions de dòlars. Ell ho fa agafant com a preu del barril, 30 dòlars. Bé, tenint en compte que ara ja passa dels 100, podriem dir que el botí podria arribar al Bilió de dòlars. Això, de totes maneres, tampoc tindria molt sentit, perquè si realment es fessin amb el petroli, el preu baixaria i el botí seria inferior. Però és igual, suposem que el botí realment pot ser d'un bilió de dòlars. El cost estimat de la guerra al començament, era de 60.000 milions de dòlars (segons vaig veure l'altre dia a les notícies de l'NBC). Per tant, al principi potser si que el negoci era rodó. Ara però, el cost excedeix els 600.000 milions de dòlars (també segons les notícies de l'NBC) i segons aquest article del diari The Guardian, l'estimació més optimista del què acabarà costant la guerra, són 3 bilions de dòlars (el 25% del PIB dels Estats Units al 2006!!!).

COMBATRE EL TERRORISME ISLAMISTA

Després de l'11-S Estats Units va començar una creuada internacional contra el terrorisme islamista. Va començar per l'Afganistan i se suposa que continua per l'Iraq. L'11-S va ser un cop dur per la superpotència americana i semblen entestats a fer justícia. Això està molt bé, però la qüestió és si realment ens surt rentable fer de policies. Agfant els numeros que he posat abans, sembla molt clar que no ens surt pas a compte. Algú amb dos dits de front es gastarà el 25% del seu PIB en combatre una amenaça que pot provocar-te uns centenars (o milers si voleu) de morts de tant en tant? Aqui és on segurament podria entrar "l'orgull nacional" o "la voluntat de fer justícia". Fins i tot podriem parlar de "un mon sense terrorisme és un món més ric". Però això no pot ser suficient sota el meu parer. Podria ser un cost assumible si considerem el cost previst que tenia la guerra en un principi, però de cap manera es pot assumir el què està costant i el què encara costarà.

Quan els japonesos van atacar Pearl Harbour, els Estats Units no tenien elecció. No podien aturar-se a pensar quin cost econòmic tindria entrar a la Segona Guerra Mundial. Havien d'actuar. Quan els Estats Units decideixen anar a l'Iraq, la decisió és percisament això, una decisió. Era opcional. Tant opcional com és ara sortir d'allà, però no ho fan. Quedar-se allà en la situació actual, només es pot veure com un acte noble de voler arreglar les coses (en l'aniversàri dels 5 anys de la guerra tots els noticiaris nord-americans parlaven de la disminució dels atacs de l'insurgència en els últims temps). A partir dels números que he fet abans, no hi trobo cap altra explicació. Per més estrany que pugui sonar. Perquè, tal com he dit abans, no crec que l'amenaça terrorista sigui tan preocupant com per anar a per totes com si es tractés de la Segona Guerra Mundial.

Que cadascú en tregui la conclusió que vulgui, jo soc incapaç d'entendre-ho. Em nego totalment a considerar teories conspiratives i potser m'equivoco, però amb la informació que puc observar directament, no en trec l'aigua clara.

Opineu!

Milions, milers de milions, bilions i trilions

Hi ha un tema que necessita aclaració i espero que si algu el busca al Google, i ve a parar a aquesta pàgina, li quedi la cosa clara. Perquè hi ha molta gent (periodistes especialment) que no ho tenen gens clar. Parlo dels Bilions i els Milers de Milions. Faig aquest article, per poder-lo enllaçar sempre que parli de bilions, perquè quedi clar i perquè m'agrada ser precís.

Un BILIÓ a casa nostra representa UN MILIÓ de MILIONS (1.000.000 de milions o el que és el mateix, 1.000.000.000.000). El problema és que als paisos anglosaxons, un BILIÓ representa MIL MILIONS (1.000.000.000), i als països anglosaxons la mesura del bilió es fa servir moltíssim quan es parla de diners que gasten els governs, de grans fortunes o de pressupostos multimilionaris. Així doncs, molts mitjans, quan tradueixen una notícia de l'anglès, diuen "tal persona té una fortuna de 45 bilions de dòlars quan el què volen dir és que té una fortuna de 45 mil milions de dòlars (la diferència es ESCANDALOSA).

Un TRILIÓ, a casa nostra representa UN MILIÓ DE MILIÓ DE MILIONS (1.000.000.000.000 de milions o el que és el mateix, 1.000.000.000.000.000.000). Òbviament aquesta mesura no la farem servir mai parlant d'economia, perquè no hi ha tants diners al món. Ni en dòlars ni en res. Als països anglosaxons en canvi, si que la poden fer servir, per ells un trilió és el nostre bilió, és a dir, quan parlen de "10 trilions de dòlars", estan parlant de 10 bilions (dels nostres) de dòlars, és a dir, 10 milions de milions de dòlars. La diferència entre un trilió "anglosaxó" i un trilió "nostre" és encara més escandalosa que la diferència entre els bilions d'uns i d'altres (és exponencial com es pot veure).

El PIB Mundial a l'any 2006, segons el FMI era d'uns 44 bilions de dòlars (bilions dels nostres) o de 44 trilions de dòlars (dels "seus") , per tant, si parlem de que "tal pais ha gastat nose quants milers de bilions de dolars en nosé què", com llegim o escoltem moltes vegades en molts mitjans, simplement estarem dient coses que no tenen cap mena de sentit.

Hi ha una manera molt senzilla de saber si el què ens estan dient té sentit o no. Sempre que us parlin d'una quantitat de diners dins d'un territòri determinat, dividiu aquesta quantitat per la gent que viu al territòri i us adonareu de si el què diuen té sentit o no. Perquè la única manera de saber si una quantitat marejant de diners és realment marejant o no, és posar-ho en termes de quantitat per càpita. Per exemple -i fent-ho molt barroerament-, si Ronaldinho cobra 12 milions d'Euros i el Barça té 10 milions d'aficionats que es "gasten" una mitjana de 12 euros anuals en "Barça" (quotes de soci, PPV, bufandes, camisetes, mirar anuncis, mirar partits per la tele sense pagar... etc..), llavors tenim que a cada aficionat, Ronaldinho només li costa 10 cèntims dels 12 euros que "gasten" conscient o inconscientment. És per això que Ronaldinho pot cobrar el què cobra i que totes les consideracions sobre si una quantitat de diners és o no és molt elevada, és sovint quelcom totalment irreflexiu.

Espero que si algú acaba aqui, li quedi clar sobretot què és un BILIÓ.

Això s'acaba




Any 2029
El meteorit Apophis, descobert l'any 2004 com el més perillós dins de l'Escala de Torí, passarà molt aprop de la Terra, essent desviat per la gravetat terrestre a l'últim moment. O no.

Any 2036
El meteorit Apophis pot impactar amb la Terra el dia 13 de Març, sempre i quan hagi passat pel lloc adequat l'any 2029. Les possibilitats d'impacte ara mateix, són d'1 entre 6250.

Any 2082
Hi ha 1 d'entre 77 milions de possibilitats que l'asteroide 2006 CS impacti amb la Terra el dia 12 de Març. Poques possibilitats, però es tracta d'un cos de 2,1 quilòmetres de diàmetre. Ho acabaria matant tot.

Any 2102
Possible impacte del 2004 VD17 el dia 2 de Maig. Hii ha 1 d'entre 2777 possibilitats d'impaacte, però els seus 580 metres de diàmetre serien capaços de destruïr un continent sencer.

Any 2880
L'Asteroide 1950DA és el que té una probabilitat més gran d'impacte, el dia 16 de Març del 2880. Les apostes ara mateix estan a 1 per 600 i l'asteroide té 1,1 quilòmetres de diàmetre. L'impacte extingiria la major part de la vida a la Terra.

N'hi ha d'altres, però no es poden controlar tots. I no, no hi ha un mètode provat i prou segur i eficaç per evitar-ho.

Sigui com sigui, el Sol, com fan totes les estrelles abans de morir, s'expandirà engolint la Terra i fent desapereixer tot això que tant importa als ecologistes. I nosaltres no hi haurem tingut res a veure.

Ultra Alta Definició


Llegia al diari The Guardian que la BBC, juntament amb algunes cadenes japoneses (sempre ells) estan treballant en concretar un sistema d'alta definició de video que deixa a la prehistòria l'actual HD, que ens fa aturar bocabadats davant d'una d'aquestes pantalles més recents de 52" de les que tenen en els grans centres comercials, quan hi enxufen una bona font HDTV.
Mentre l'alta definició tal i com la coneixem (1920x1080 o 1280x720) no acaba d'entrar a les nostres cases, entre d'altres coses perquè les televisions no pretenen invertir-hi ni un duro, hi ha llocs on ja es comença a donar un nou salt cap endavant. Perquè a casa nostra només disposem d'un canal en proves de Televisió de Catalunya transmés a través de la TDT i un sol miserable canal a la plataforma Digital+ on podem veure pel·lícules i els partits del diumenge de la Lliga o la Champions (l'experiencia del futbol en HD en una pantalla en condicions és indescriptible), això si, desembutxacant 400 euros per adquirir el corresponent decodificador preparat per a l'alta definició. En definitiva, una porqueria.
Per fer-nos una idea del què representa la "nova" Alta Definició, els numeros són 7,680 × 4,320 pixels i 22.2 canals d'audio a 60fps. Això son, ni més ni menys que 33Megapíxels. De moment no hi ha ni una càmera de fotos amb aquesta resolució. Imagineu doncs una imatge en moviment. Evidentment això només serà útil per retransmetre en pantalles gegants. En una televisió o fins i tot en un projector de mida domèstica, l'alta definició actual és més que suficient i no notariem la diferència. Una de les aplicacions possibles, però, seria el cinema, tot i que queda molt camí perquè els que s'hi dediquen vulguin deixar el sistema de pel·lícula fotogràfica de tota la vida per passar-se a un sistema digital. Per més espectacular que sigui aquest.
Segons s'explica a l'article que he linkat anteriorment, la BBC planeja retransmetre ni més ni menys que els JJOO del 2012 a Londres en aquest format. Tindrien la intenció de posar immenses pantalles als carrer de Londres des d'on es poguéssin seguir els jocs en una qualitat tan extraordinària. Segurament la inversió tant en càmeres capaces d'enregistrar en aquest format com en la infraestructura necessària per transportar la imatge, encara que només sigui per la cituat de Londres, de moment ha de ser brutal, però ves a saber com estarà la cosa en quatre anys.

La qüestió de la gasolina

Sentim molt a parlar últimament -i ho patim nosaltres mateixos- sobre el preu del petroli i per extensió, sobre el preu d'un dels seus derivats que més ens agraden: la gasolina. Tal com el petròli travessa la barrera del 100 dòlars, la gasolina i el gasoil no paren de veure el seu preu augmentat proporcionalment. Sembla que la fortalesa de l'euro ens frena una mica aquesta escalada ja que el barril de petroli es paga en dòlars, però els preus s'han enfilat tant, que ni l'escandalosament infravalorat dòlar, ens salva d'haver de buidar-nos les butxaques cada vegada més ràpid. El més descoratjador de tot, és que ens hi resignem. Perquè hem de resignar-nos-hi. O potser no?
Intentaré explicar una mica el què en sé sobre la gran martingala a la que ens tenen sotmesos els nsotres governants i comentaré una mica els preus de la gasolina arreu del món per il·lustrar amb números la situació.
Una de les sorpreses que últimament ha fet trontollar els esquemes a la gent que viu al nostre país, és el fet de que el preu del gasoil (del més senzill) s'hagi posat per sobre del preu de la gasolina (de la més senzilla) a totes les gasolineres del país. Com collons pot ser això! Escoltava jo l'altre dia a la meva gasolinera habitual. Bé, doncs el que sembla que ha passat, és que finalment les coses s'han posat al seu lloc i el gasoil ha acabat sent més car, perquè sempre ha sigut més car. M'explico, fabricar gasoil a partir del petròli és més car que fabricar gasolina. I això em porta a parlar de la martingala que he anomenat abans. Fins ara pagàvem el gasoil més barat, perquè el govern el grabava amb menys impostos que la gasolina. I aquí ve el més divertit de tot l'assumpte: del què paguem pels carburants, més d'un 50% (més d'un 60% de fet!) son impostos. No estem parlant de l'habitual robatòri del 16% d'IVA, estem parlant d'un 60% (aquí podeu veure les dades de l'any 2000). Us enrecordeu de l'enrenou que es va organitzar quan es van posar els 2 cèntims per la sanitat? Segurament l'enrenou va ser tant gran perquè ningú està informat de que realment no regalem 2 cèntims, sinó que en regalem 30 vegades més. Si la gent hagués sabut això, a ningú li hauria vingut de 2 miserables cèntims.
Doncs com deia, el preu dels carburants no només té com a variable inel·ludible el preu del petròli, sinó que també depèn en immensa mesura de com els governs decideixen gravar-lo amb impostos. Això ens porta immediatament a qüestionar-nos l'honestedad dels polítics (oxímoron) quan ens diuen que "ells no poden fer-hi res si els productes de primera necessitat pujen, perquè al pujar el preu de petròli, el transport puja i com a conseqüència tota la resta puja". Si els hi donés la gana podrien manipular una mica el preu dels carburants manipulant-ne els impostos que hi afegeixen. Això sembla clar. Algú ha sentit parlar d'aquest tema en la campanya electoral que acabem de deixar enrera? De fet, algú n'ha sentit parlar mai obertament d'aquest tema? Preguntes retòriques amb resposta fixa.
Concluïnt, ara comencem a pagar més pel gasoil (com ha passat sempre a molts països) segurament per la política de fer-lo més barat durant tantíssims anys, que ha dut a tenir un parc automobilístic amb un percentatge altíssim de cotxes que funcionen amb diésel. I com sempre ha passat en la llei de la oferta i la demanda, això ha fet que al final els preus s'hagin capgirat.
Us deixo per acabar un gràfic amb els preus de la gasolina al món i un altre sobre "de què està fet" el preu de la gasolina.

PREUS DELS CARBURANTS AL MÓN


Els preus estan en Dòlars per Galó. El preu de la gasolina a Barcelona, en Dòlars per Galó (agafant el preu de 1,15Eur/litre) seria de 6,72 Dòlars per Galó. Els preus del gràfic són de fa un temps, no ens espantem tampoc, no és que aqui sigui el lloc més car del món (però gairebé)! I per passar els Dòlars per Galó a Euros per Litre, s'ha dividir entre 5,84. Us podeu fer una idea de les diferències entre Europa i els Estats Units per exemple (on ara es posen les mans al cap per haver de pagar més de 3 dòlars per galó).

DESGLOSSAMENT DEL PREU DE LA GASOLINA ALS ESTATS UNITS

Com es pot veure, allà paguen molt menys, entre d'altres coses perquè els impostos només representen un 13 i un 14% del preu final. També es veu com el diésel està gravat amb més impostos que la gasolina (un 1% més). I ens podem fer una idea de quina manera han hagut de manipular els preus a casa nostra perquè el gasoil fos més barat, mirant el percentatge de preu que correspont al refinament (18% pel gasoil contra només un 8% per la gasolina).

Esperò que tot això serveixi per aclarir alguna cosa a algú. O si més no, que algú n'aprengui alguna cosa.

Ja hi tornem a ser.

Més d'un any després de la última entrada, em disposo a tornar a escriure una mica per aquí. Nosé per què, segurament els remordiments no em deixaven viure més amb el neguit d'haver deixat això abandonat. Ara segurament deu fer un any que no hi entra ningú (si és que mai hi havia entrat algú, el Google Analytics sempre m'havia dit que algú si que hi entrava), per tant, la poca "audiència" que hagués creat, haurà deseparegut, però intentarem agafar-ne de nova. Un parell de persones farien el fet. Per tant, si aneu a espetegar aquí, deixeu comentàris a les entrades com donant senyals de vida. Sentiu-vos lliures també de corregir les freqüents faltes d'ortografia. El meu somriure a l'anar a dormir serà un pèl més pronunciat. Gràcies.