Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges

L'Euro creix també respecte la lliura.

Que la moneda d'una regió sigui més o menys alta respecte la moneda d'una altra regió, té aspectes positius (importacions) i aspectes negatius (exportacions). Per tant ni hem d'estar contents ni hem d'estar tristos, però el cas és que l'euro ha aconseguit un nou màxim històric, aquesta vegada respecte la lliura. Ara mateix 1 lliura esterlina son 1,24 euros. Quan ho he vist, he recordat que l'octubre passat vaig pagar les lliures a prop de 1,45 euros i m'he posat a buscar. He trobat això:

Gràfic de l'evolució euro-lliura de l'abril de l'any passat a l'abril d'aquest any:


Un exemple pràctic. Si anaves fa un any a Londres i et gastaves 500 lliures, això eren -més o menys- 730 euros. Ara en son 625. Més de 100 euros d'estalvi. A l'hora de viatjar doncs, està clar que hi hem guanyat bastant.

Political Compass, reflexions. Part I.

L'altre dia, al post on posava un senzillíssim test pensat per calcular més o menys en quina posició de l'espectre polític et trobes -sobretot per mesurar el teu nivell de liberalisme- em deixaven en un missatge un test força més complert. Sobre aquest segon test, he volgut criticar algunes preguntes que em semblen tendencioses o simplement, sense sentit.

Aquí va la primera:

Si el fenòmen de la globalització econòmica és inevitable, aquesta hauria, principalment, de servir a l'humanitat abans que als interessos de les multinacionals.

Respostes possibles: escala entre "hi estic molt d'acord" i "no hi estic gens d'acord".

No trobo vàlida aquesta pregunta, perquè per mi, el que és interessant per les multinacionals, és interessant per la humanitat. Això que a algu pot semblar-li una bajanada, per mi té força lògica. Les multinacionals creen riquesa, llocs de treball i a més a més donen un servei a la societat. No veig els inconvenients per enlloc. Clar que llavors sortirà el que dirà allò de que “al tercer món, les multinacionals s'aprofiten dels nens fent-los treballar”. Això és mentida, al Tercer món els nens treballen perquè no poden fer res més, igual com passava a casa nostra fa cent anys. Si treus un nen d'una fàbrica a Zimbawe, que en fas d'aquell nen? Deixar-lo al carrer morint-se de gana i intentant guanyar alguna cosa prostituïnt-se? Les multinacionals i la globalització, al contràri del què sembla massa normal d'afirmar, estant fent que les zones més pobres del planeta comencin a veure la llum. Ha passat amb Asia i comença a passar a l'Africa. El problema del subdesenvolupament Africà son les enormes barreres que els seus governs corruptes imposen als seus ciutadans.
Per tant, el fenòmen de la globalització serveix a les multinacionals i a la humanitat de la mateixa manera. Una cosa va lligada amb l'altre.

Cremar diners.

Cremar diners és un delicte. Això que potser heu sentit alguna vegada i heu pensat que seria una llegenda urbana, és veritat i té una raó molt convincent. Una de les raons per considerar-ho delicte es que forces a l'entitat encarregada de fabricar diners a gastar-se més diners fabricant diners (WTF!) . I què, si son meus, pensaràs? Sí, són teus, però si no els has "gastat" (és a dir, no els has mogut) i els diners no han "desaparegut", per tant s'han de tornar a fabricar. I com saben que els he fet desaperéixer? Evidentment no ho saben i de fet a petita escala està tot controlat, de totes maneres no entraré gaire en el tema perquè els meus coneixements son limitadíssims, però diguem que un bon sistema econòmic sempre sap la quantitat de diners que han d'estar en circulació. De no ser així la inflació pot disparar-se descontroladament i sense seguir cap mena de lògica de mercat.
Però fem un exercici mental divertit i imaginem una societat en la que, de cop i volta, tothom cremés tots els bitllets que tingués. Fins i tot que la gent anés als bancs a treure els seus estalvis i els cremés (aqui tindriem un altre problema diferent de falta de liquiditat, però això és un altre tema). Què passaria? Al no haver-hi diners en circulació, les coses serien caríssimes de cop i volta. O molt pitjor, ningú sabria què cobrar o què pagar per les coses. En un primer moment, ni tan sols sabriem donar valor a res. Es podria tardar molt de temps a reestablir la normalitat. Tota l'economia del país trontollaria de mala manera.

Heus aquí la importància dels diners. A partir d'ara, ja ho sabeu, si cremeu un bitllet no us sentiu imbècils, penseu que esteu fent un forat al sistema econòmic. Sentiu-vos importants, la vostra acció té molt més sentit del què us pensàveu.

Iraq, PER QUÈ?


Quan penso en la Guerra de l'Iraq, deixant de banda totes les qüestions humanes que hi ha al darrera, no puc deixar de preguntar-me Per Què. O més ben dit, puc arribar a respondre'm el perquè de l'inici de la guerra, però no puc respondre'm el perquè no es vol marxar d'allà. Intentaré esquematitzar-ho tant com pugui.

Raons per anar a la Guerra:

1. Obtenir petroli barat
1.1 Fer-se amb el control d'una de les reserves petrolíferes més grans del món
1.2 No només controlar el preu del petroli per el pròpi desenvolupament dels EUA, sinó també aconseguir petroli per vendre i així enriquir determinades empreses "amigues" del president Bush (jo no soc gens partidàri de les teories conspiratives i Michael Moore em fa venir fred als peus, però es tracta de desglossar les possibilitats per més fantàstiques que siguin).

2. Combatre el terrorisme islamista
2.1 Derrotar un dels llocs forts d'Al Quaeda
2.2 Evitar que el terrorisme pugui utilitzar les armes de destrucció massiva que té l'Iraq (raonament posteriorment demostrat com a erroni)
2.3 Venjar l'11-S (¿?)

3. Eliminar una dictadura
Això no té cap sentit i per tant no cal ni parar-se a debatre-ho.

OBTENIR PETROLI BARAT

Existeix un article de Xavier Sala i Martin molt eloqüent referent a això. Podeu llegir-lo sencer, però en faré un resum. Si els EUA es fessin amb tot el petroli que hi ha a l'Iraq, segons els càlculs de Sala i Martín el botí seria de 220.000 milions de dòlars. Ell ho fa agafant com a preu del barril, 30 dòlars. Bé, tenint en compte que ara ja passa dels 100, podriem dir que el botí podria arribar al Bilió de dòlars. Això, de totes maneres, tampoc tindria molt sentit, perquè si realment es fessin amb el petroli, el preu baixaria i el botí seria inferior. Però és igual, suposem que el botí realment pot ser d'un bilió de dòlars. El cost estimat de la guerra al començament, era de 60.000 milions de dòlars (segons vaig veure l'altre dia a les notícies de l'NBC). Per tant, al principi potser si que el negoci era rodó. Ara però, el cost excedeix els 600.000 milions de dòlars (també segons les notícies de l'NBC) i segons aquest article del diari The Guardian, l'estimació més optimista del què acabarà costant la guerra, són 3 bilions de dòlars (el 25% del PIB dels Estats Units al 2006!!!).

COMBATRE EL TERRORISME ISLAMISTA

Després de l'11-S Estats Units va començar una creuada internacional contra el terrorisme islamista. Va començar per l'Afganistan i se suposa que continua per l'Iraq. L'11-S va ser un cop dur per la superpotència americana i semblen entestats a fer justícia. Això està molt bé, però la qüestió és si realment ens surt rentable fer de policies. Agfant els numeros que he posat abans, sembla molt clar que no ens surt pas a compte. Algú amb dos dits de front es gastarà el 25% del seu PIB en combatre una amenaça que pot provocar-te uns centenars (o milers si voleu) de morts de tant en tant? Aqui és on segurament podria entrar "l'orgull nacional" o "la voluntat de fer justícia". Fins i tot podriem parlar de "un mon sense terrorisme és un món més ric". Però això no pot ser suficient sota el meu parer. Podria ser un cost assumible si considerem el cost previst que tenia la guerra en un principi, però de cap manera es pot assumir el què està costant i el què encara costarà.

Quan els japonesos van atacar Pearl Harbour, els Estats Units no tenien elecció. No podien aturar-se a pensar quin cost econòmic tindria entrar a la Segona Guerra Mundial. Havien d'actuar. Quan els Estats Units decideixen anar a l'Iraq, la decisió és percisament això, una decisió. Era opcional. Tant opcional com és ara sortir d'allà, però no ho fan. Quedar-se allà en la situació actual, només es pot veure com un acte noble de voler arreglar les coses (en l'aniversàri dels 5 anys de la guerra tots els noticiaris nord-americans parlaven de la disminució dels atacs de l'insurgència en els últims temps). A partir dels números que he fet abans, no hi trobo cap altra explicació. Per més estrany que pugui sonar. Perquè, tal com he dit abans, no crec que l'amenaça terrorista sigui tan preocupant com per anar a per totes com si es tractés de la Segona Guerra Mundial.

Que cadascú en tregui la conclusió que vulgui, jo soc incapaç d'entendre-ho. Em nego totalment a considerar teories conspiratives i potser m'equivoco, però amb la informació que puc observar directament, no en trec l'aigua clara.

Opineu!

Milions, milers de milions, bilions i trilions

Hi ha un tema que necessita aclaració i espero que si algu el busca al Google, i ve a parar a aquesta pàgina, li quedi la cosa clara. Perquè hi ha molta gent (periodistes especialment) que no ho tenen gens clar. Parlo dels Bilions i els Milers de Milions. Faig aquest article, per poder-lo enllaçar sempre que parli de bilions, perquè quedi clar i perquè m'agrada ser precís.

Un BILIÓ a casa nostra representa UN MILIÓ de MILIONS (1.000.000 de milions o el que és el mateix, 1.000.000.000.000). El problema és que als paisos anglosaxons, un BILIÓ representa MIL MILIONS (1.000.000.000), i als països anglosaxons la mesura del bilió es fa servir moltíssim quan es parla de diners que gasten els governs, de grans fortunes o de pressupostos multimilionaris. Així doncs, molts mitjans, quan tradueixen una notícia de l'anglès, diuen "tal persona té una fortuna de 45 bilions de dòlars quan el què volen dir és que té una fortuna de 45 mil milions de dòlars (la diferència es ESCANDALOSA).

Un TRILIÓ, a casa nostra representa UN MILIÓ DE MILIÓ DE MILIONS (1.000.000.000.000 de milions o el que és el mateix, 1.000.000.000.000.000.000). Òbviament aquesta mesura no la farem servir mai parlant d'economia, perquè no hi ha tants diners al món. Ni en dòlars ni en res. Als països anglosaxons en canvi, si que la poden fer servir, per ells un trilió és el nostre bilió, és a dir, quan parlen de "10 trilions de dòlars", estan parlant de 10 bilions (dels nostres) de dòlars, és a dir, 10 milions de milions de dòlars. La diferència entre un trilió "anglosaxó" i un trilió "nostre" és encara més escandalosa que la diferència entre els bilions d'uns i d'altres (és exponencial com es pot veure).

El PIB Mundial a l'any 2006, segons el FMI era d'uns 44 bilions de dòlars (bilions dels nostres) o de 44 trilions de dòlars (dels "seus") , per tant, si parlem de que "tal pais ha gastat nose quants milers de bilions de dolars en nosé què", com llegim o escoltem moltes vegades en molts mitjans, simplement estarem dient coses que no tenen cap mena de sentit.

Hi ha una manera molt senzilla de saber si el què ens estan dient té sentit o no. Sempre que us parlin d'una quantitat de diners dins d'un territòri determinat, dividiu aquesta quantitat per la gent que viu al territòri i us adonareu de si el què diuen té sentit o no. Perquè la única manera de saber si una quantitat marejant de diners és realment marejant o no, és posar-ho en termes de quantitat per càpita. Per exemple -i fent-ho molt barroerament-, si Ronaldinho cobra 12 milions d'Euros i el Barça té 10 milions d'aficionats que es "gasten" una mitjana de 12 euros anuals en "Barça" (quotes de soci, PPV, bufandes, camisetes, mirar anuncis, mirar partits per la tele sense pagar... etc..), llavors tenim que a cada aficionat, Ronaldinho només li costa 10 cèntims dels 12 euros que "gasten" conscient o inconscientment. És per això que Ronaldinho pot cobrar el què cobra i que totes les consideracions sobre si una quantitat de diners és o no és molt elevada, és sovint quelcom totalment irreflexiu.

Espero que si algú acaba aqui, li quedi clar sobretot què és un BILIÓ.

La qüestió de la gasolina

Sentim molt a parlar últimament -i ho patim nosaltres mateixos- sobre el preu del petroli i per extensió, sobre el preu d'un dels seus derivats que més ens agraden: la gasolina. Tal com el petròli travessa la barrera del 100 dòlars, la gasolina i el gasoil no paren de veure el seu preu augmentat proporcionalment. Sembla que la fortalesa de l'euro ens frena una mica aquesta escalada ja que el barril de petroli es paga en dòlars, però els preus s'han enfilat tant, que ni l'escandalosament infravalorat dòlar, ens salva d'haver de buidar-nos les butxaques cada vegada més ràpid. El més descoratjador de tot, és que ens hi resignem. Perquè hem de resignar-nos-hi. O potser no?
Intentaré explicar una mica el què en sé sobre la gran martingala a la que ens tenen sotmesos els nsotres governants i comentaré una mica els preus de la gasolina arreu del món per il·lustrar amb números la situació.
Una de les sorpreses que últimament ha fet trontollar els esquemes a la gent que viu al nostre país, és el fet de que el preu del gasoil (del més senzill) s'hagi posat per sobre del preu de la gasolina (de la més senzilla) a totes les gasolineres del país. Com collons pot ser això! Escoltava jo l'altre dia a la meva gasolinera habitual. Bé, doncs el que sembla que ha passat, és que finalment les coses s'han posat al seu lloc i el gasoil ha acabat sent més car, perquè sempre ha sigut més car. M'explico, fabricar gasoil a partir del petròli és més car que fabricar gasolina. I això em porta a parlar de la martingala que he anomenat abans. Fins ara pagàvem el gasoil més barat, perquè el govern el grabava amb menys impostos que la gasolina. I aquí ve el més divertit de tot l'assumpte: del què paguem pels carburants, més d'un 50% (més d'un 60% de fet!) son impostos. No estem parlant de l'habitual robatòri del 16% d'IVA, estem parlant d'un 60% (aquí podeu veure les dades de l'any 2000). Us enrecordeu de l'enrenou que es va organitzar quan es van posar els 2 cèntims per la sanitat? Segurament l'enrenou va ser tant gran perquè ningú està informat de que realment no regalem 2 cèntims, sinó que en regalem 30 vegades més. Si la gent hagués sabut això, a ningú li hauria vingut de 2 miserables cèntims.
Doncs com deia, el preu dels carburants no només té com a variable inel·ludible el preu del petròli, sinó que també depèn en immensa mesura de com els governs decideixen gravar-lo amb impostos. Això ens porta immediatament a qüestionar-nos l'honestedad dels polítics (oxímoron) quan ens diuen que "ells no poden fer-hi res si els productes de primera necessitat pujen, perquè al pujar el preu de petròli, el transport puja i com a conseqüència tota la resta puja". Si els hi donés la gana podrien manipular una mica el preu dels carburants manipulant-ne els impostos que hi afegeixen. Això sembla clar. Algú ha sentit parlar d'aquest tema en la campanya electoral que acabem de deixar enrera? De fet, algú n'ha sentit parlar mai obertament d'aquest tema? Preguntes retòriques amb resposta fixa.
Concluïnt, ara comencem a pagar més pel gasoil (com ha passat sempre a molts països) segurament per la política de fer-lo més barat durant tantíssims anys, que ha dut a tenir un parc automobilístic amb un percentatge altíssim de cotxes que funcionen amb diésel. I com sempre ha passat en la llei de la oferta i la demanda, això ha fet que al final els preus s'hagin capgirat.
Us deixo per acabar un gràfic amb els preus de la gasolina al món i un altre sobre "de què està fet" el preu de la gasolina.

PREUS DELS CARBURANTS AL MÓN


Els preus estan en Dòlars per Galó. El preu de la gasolina a Barcelona, en Dòlars per Galó (agafant el preu de 1,15Eur/litre) seria de 6,72 Dòlars per Galó. Els preus del gràfic són de fa un temps, no ens espantem tampoc, no és que aqui sigui el lloc més car del món (però gairebé)! I per passar els Dòlars per Galó a Euros per Litre, s'ha dividir entre 5,84. Us podeu fer una idea de les diferències entre Europa i els Estats Units per exemple (on ara es posen les mans al cap per haver de pagar més de 3 dòlars per galó).

DESGLOSSAMENT DEL PREU DE LA GASOLINA ALS ESTATS UNITS

Com es pot veure, allà paguen molt menys, entre d'altres coses perquè els impostos només representen un 13 i un 14% del preu final. També es veu com el diésel està gravat amb més impostos que la gasolina (un 1% més). I ens podem fer una idea de quina manera han hagut de manipular els preus a casa nostra perquè el gasoil fos més barat, mirant el percentatge de preu que correspont al refinament (18% pel gasoil contra només un 8% per la gasolina).

Esperò que tot això serveixi per aclarir alguna cosa a algú. O si més no, que algú n'aprengui alguna cosa.