Ventdelplà, altre cop.

|

Avui torna Ventdelplà i ho fa després d'una de les campanyes més efectives que ha pensat mai Televisió de Catalunya, ja ho veurem demà a les audiències. Jo vaig deixar de mirar-la bastant abans de que s'acabés l'última temporada, però avui m'ho miraré, segur. La necessitat de veure què hi passa, encara que només sigui per recargolar-te de ràbia i vergonya aliena, és massa forta.
Ventdelplà és una gran bola de merda rodolant muntanya avall aconseguint que al seu pas s'hi adhereixi tot el què hi ha al seu voltant. El què va començar com una Benetjornetada més, ha esdevingut un producte televisiu imprescindible, encara que no hi passi mai res d'interessant, els protagonistes siguin odiosos o les trames resultin totalment inverosímils dintre d'un entorn de verosimilitud absoluta. Com la vida mateixa.
Ventdelplà és una gran bola de merda i a tots ens passa pel cap en un moment o altre d'empènyer-la una mica, a veure què passa. Tots l'hem empengut en un moment un altre i ens hem embrutat les mans de porqueria. Encabat, però, ens les netegem, ens n'oblidem i un altre dia la tornem a empènyer. És com un cicle que no s'acaba mai. Que li preguntin a Emma Vilarasau, qui ja fa anys que diu que “això ja ho acabem -i afegeix esbufegant- per fi”
D'aquesta nova temporada Benet i Jornet ha sigut l'encarregat d'escriure'n els trets principals. Així doncs, tindrem sang, tindrem fetge, tindrem morts, tindrem adultèris, segurament també algun incest i accidents laborals, domèstics i de trànsit. Però el què la gent seguirà amb més devoció seran les converses del bar, les xafarderies del super o les novietes que de ben segur començarà a tenir en Biel. Tota la resta no funcionarà. Com no han funcionat les dues series que havien de fer-nos-la oblidar, Mar de fons i Zoo. Perquè el què vol la gent és asseure's un parell d'hores a la setmana al bar Tramuntana i observar què passa al seu voltant mentre es fot una cervesa i unes olives. Res més.

0 comentaris: